Debian GNU/Linux 13 suporta 9 arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com «sabors».

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura 64-bit ARM fent servir el nucli Linux. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.

Aquesta és la primera distribució oficial de Debian GNU/Linux per l'arquitectura 64-bit ARM. Ha estat suficientment provada per ser alliberada. Tanmateix, com que no ha estat exposada (i per tant provada pels usuaris) a alguna de les arquitectures, podeu trobar algunes errades. Utilitzeu el nostre Sistema de seguiment d'errors per informar de qualsevol problema; assegureu-vos d'anomenar el fet que l'error és a la plataforma 64-bit ARM fent servir el nucli Linux. També pot utilitzar-se si és necessari la llista de correu debian-arm mailing list.

L'arquitectura ARM ha evolucionat amb el temps i els processadors ARM moderns tenen funcions que no estaven implementades en els models antics. Per això, Debian oferta tres adaptacions per ARM per tal de donar el millor suport a un ample ventall de màquines diferents:

Tècnicament, totes les CPU ARM disponibles actualment poden funcionar en el mode «endian» (gran o petit), però a la pràctica la majoria fan servir el mode «endian» petit. Tots els Debian/arm64, Debian/armhf i Debian/armel admeten només els sistemes «endian» petit.

Els sistemes ARM son molt més heterogenis que els ordinadors basats en les arquitectures i386/amd64, i per això donar-hi suport és més complicat.

L'arquitectura ARM fan servir l'anomenat disseny «sistema en un xip» (SoC). Aquests SoC estan dissenyats per vàries empreses i fan servir un ample ventall de components de maquinari fins i tot per a la funcionant bàsica requerida per arrencar el sistema. Les versions antigues de l'arquitectura ARM tenen diferències enormes en cada nova versió del S0C, però l'ARMv8 (arm64) és molt més estandarditzat i facilita el suport de l'arquitectura al nucli Linux i altres programes.

Les versions per a servidors del maquinari ARMv8 estan configurats fent servir l'interfície de programari extensible unificada (UEFI) i els estàndards d'interfície avançada de configuració i energia (ACPI). Aquestes dues tecnologies proporcionen formes comuns i independents dels dispositius per arrencar i configurar el maquinari de l'ordinador. També son comuns en el món dels PC x86.

El maquinari Arm64/AArch64/ARMv8 es va afegir bastant tard en el cicle de llançament de Debian Trixie degut a que poques plataformes tenien estaven suportades per la versió del nucli en el moment d'aquest llançament; aquest és el principal requeriment en el qual s'està treballant amb el debian-installer. Les següents plataformes estan suportades per Debian/arm64 en aquest llançament. Només una imatge del nucli és compatible amb totes les plataformes llistades.

Quan es fa servir el debian-installer en sistemes que no fan servir UEFi, pot ésser que hagi de fer arrencable el sistema manualment al final de la instal·lació, p. ex. executant les ordres necessàries en una consola iniciada des del debian-installer. «flash-kernel» és capaç de posar en marxa el sistema X-Gene arrencant amb U-Boot.

El suport de processadors múltiples — també anomenat «multiprocés simètric» o SMP — està disponible per a aquesta arquitectura. La presencia de múltiples processadors en un ordinador va començar en sistemes servidors de gama alta però s'ha tornat més comú amb la introducció dels anomenats processadors «multi-nucli». Aquests contenen dues o més unitats de processadors anomenats «nuclis» en un únic xip físic.

La imatge del nucli estàndard de Debian 13 ha estat compilada amb suport SMP. També es pot fer servir en sistemes sense SMP sense problemes.

El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org, i també al nucli. La gestió bàsica dels gràfics està garantida amb el nucli, si l'entorn d'escriptori fa servir X11. Que es pugui fer servir les característiques de targetes gràfiques avançades com l'acceleració de maquinari 3D o vídeo accelerat per maquinari, depèn del maquinari emprat en el sistema i, en alguns casos, de la instal·lació addicional «blobs» (arxius en format binari) de «microprogramari» («firmware») (mireu Secció 2.2, «Dispositius que requereixen microprogramari»).

Quasi totes les màquines ARM tenen el maquinari gràfic incorporat, en comptes de tenir-ho a una targeta auto configurable. Algunes màquines tenen ranures d'expansió que incorporen les targetes gràfiques, però això és por freqüent. El maquinari dissenyat sense tenir cap gestor gràfic és poc habitual. Per altra banda, les targetes de vídeo bàsiques facilitades pel nucli haurien de funcionar amb tots els dispositius que tenen gràfics, els acceleradors 3D de gràfics requereixen controladors binaris per a treballar. Aquesta situació està canviant ràpidament i en el moment de llançar la trixie hi ha disponibles controladors lliures per a «nouveau» (Nvidia Tegra K1 SoC) i «freedreno» (Qualcomm Snapdragon SoCs). Altres dispositius requereixen controladors privatius de terceres parts.

Podeu trobar detalls del maquinari gràfic i dispositius senyaladors suportats a https://wiki.freedesktop.org/xorg/. Debian 13 ve amb la versió 7.7 de les X.Org.

Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament.

En 64-bit ARM, la majoria de dispositius Ethernet integrats són suportats i es proveeixen mòduls addicionals per a dispositius PCI i USB.

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA/CardBus/ExpressCard i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.