Debian GNU/Linux 13 suporta 9 arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com «sabors».

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura 32-bit soft-float ARM fent servir el nucli Linux. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.

L'arquitectura ARM ha evolucionat amb el temps i els processadors ARM moderns tenen funcions que no estaven implementades en els models antics. Per això, Debian oferta tres adaptacions per ARM per tal de donar el millor suport a un ample ventall de màquines diferents:

Tècnicament, totes les CPU ARM disponibles actualment poden funcionar en el mode «endian» (gran o petit), però a la pràctica la majoria fan servir el mode «endian» petit. Tots els Debian/arm64, Debian/armhf i Debian/armel admeten només els sistemes «endian» petit.

Els sistemes ARM son molt més heterogenis que els ordinadors basats en les arquitectures i386/amd64, i per això donar-hi suport és més complicat.

L'arquitectura ARM es fa servir més en els dissenys anomenats «sistemes en un xip» (SoC). Aquests SoC estan dissenyats per moltes companyies diferents amb un ampli ventall de components de maquinari fins i tot per la funcionalitat bàsica requerida per posar en marxa el sistema. Les interfícies de microprogramari dels sistemes s'estan estandarditzant cada vegada més amb el temps, però sobretot amb el maquinari més antic les interfícies de microprogramari i d'arrencada varien molt, pel que en aquests sistemes el nucli Linux ha de tenir esment a molts problemes de baix nivell específics del sistema que són manejats per la BIOS/UEFI de la placa base en el món dels PC.

Quan es va començar a donar suport als ARM en el nucli Linux, la varietat de maquinari va obligar a tenir un nucli separat per a cada sistema ARM en contrast amb «un per a tots» del nucli per a sistemes PC. Com aquest enfocament no escala a un gran nombre de sistemes diferents, es va treballar per permetre l'arrencada amb un sol nucli ARM que es pot executar en diferents sistemes ARM. El suport als nous sistemes ARM està actualment implementat de manera que permet l'ús d'un nucli multiplataforma, però per a diversos sistemes antics segueix essent necessari un nucli específic independent. A causa d'això, la distribució Debian estàndard només suporta la instal·lació en un conjunt seleccionat d'aquests sistemes ARM més antics, juntament amb els sistemes més recent que estan suportats per els nuclis multiplataforma AMR (anomenats «armmp») a Debian/armhf.

Les següents plataformes estan admeses per Debian/armel; son necessaris nuclis específics de la plataforma.

Podeu ser capaços de mantenir els dispositius anteriorment llistats funcionant durant un temps, vegeu les Notes de Publicació de Debian 11.

El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org, i també al nucli. La gestió bàsica dels gràfics està garantida amb el nucli, si l'entorn d'escriptori fa servir X11. Que es pugui fer servir les característiques de targetes gràfiques avançades com l'acceleració de maquinari 3D o vídeo accelerat per maquinari, depèn del maquinari emprat en el sistema i, en alguns casos, de la instal·lació addicional «blobs» (arxius en format binari) de «microprogramari» («firmware») (mireu Secció 2.2, «Dispositius que requereixen microprogramari»).

Quasi totes les màquines ARM tenen el maquinari gràfic incorporat, en comptes de tenir-ho a una targeta auto configurable. Algunes màquines tenen ranures d'expansió que incorporen les targetes gràfiques, però això és por freqüent. El maquinari dissenyat sense tenir cap gestor gràfic és poc habitual. Per altra banda, les targetes de vídeo bàsiques facilitades pel nucli haurien de funcionar amb tots els dispositius que tenen gràfics, els acceleradors 3D de gràfics requereixen controladors binaris per a treballar. Aquesta situació està canviant ràpidament i en el moment de llançar la trixie hi ha disponibles controladors lliures per a «nouveau» (Nvidia Tegra K1 SoC) i «freedreno» (Qualcomm Snapdragon SoCs). Altres dispositius requereixen controladors privatius de terceres parts.

Podeu trobar detalls del maquinari gràfic i dispositius senyaladors suportats a https://wiki.freedesktop.org/xorg/. Debian 13 ve amb la versió 7.7 de les X.Org.

Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament.

En 32-bit soft-float ARM, la majoria de dispositius Ethernet integrats són suportats i es proveeixen mòduls addicionals per a dispositius PCI i USB.

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA/CardBus/ExpressCard i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.