B.1. Introducció

B.1. Introducció
	Apèndix B. Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia

La configuració prèvia proporciona una manera de respondre les preguntes de la instal·lació sense haver d'introduir manualment les respostes en el moment en què s'instal·la. Això fa possible l'automatització de la majoria de tipus d'instal·lació i fins i tot presenta algunes funcionalitats no disponibles durant les instal·lacions normals.

La configuració prèvia no és un requeriment. Si empreu un fitxer buit de configuració prèvia, l'instal·lador es comportarà de la mateixa manera que en una instal·lació manual normal. Cada pregunta que configureu prèviament modificarà (si ho feu correctament) la instal·lació d'alguna manera partint d'aquesta base.

B.1.1. Mètodes de configuració prèvia

N'hi ha tres: initrd, fitxer i xarxa. El d'«initrd» funciona amb qualsevol mètode d'instal·lació i permet la configuració prèvia de més coses, però requereix la preparació més acurada. Els de fitxer i xarxa es poden fer servir amb diferents mètodes d'instal·lació.

La taula següent mostra els mètodes de configuració prèvia que es poden fer servir amb els diferents mètodes d'instal·lació.

Mètode d'instal·lació	initrd	file	network
CD/DVD/USB	sí	sí	sí^[a]
netboot	sí	no	sí
hd-media (incloent-hi memòries USB)	sí	sí	sí^[a]
^[a]però tan sols si teniu accés a la xarxa, i li doneu el valor apropiat a `preseed/url`

Una diferència important entre els mètodes de configuració prèvia és el punt en què es carrega i es processa el fitxer de configuració prèvia. En el cas de l'«initrd» això té lloc just al principi de la instal·lació, abans que ni tan sols es faça la primera pregunta. La configuració prèvia des de la línia d'ordres del nucli passa just després. Per tant, és possible anul·lar la configuració preestablerta a «initrd» editant la línia d'ordres del nucli ( ja sigui en la configuració del gestor d'arrencada o manualment en el moment de l'arrencada per a carregadors d'arrencada que ho permetin). En el cas del fitxer, té lloc després que s'haja carregat la imatge d'instal·lació. En el cas de la xarxa, després que aquesta s'haja configurat.

	Important
Òbviament, qualsevol pregunta que haja estat processada abans de carregar la configuració prèvia no es pot incloure en aquesta (açò inclourà les preguntes que tan sols es mostren amb prioritat baixa o mitjana, com la detecció inicial del maquinari). Una manera no tan convenient d'evitar aquestes preguntes és la configuració prèvia mitjançant els paràmetres d'arrencada, com es descriu a Secció B.2.2, «Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia». Per evitar les preguntes que normalment apareixen abans de fer la configuració prèvia, podeu arrencar l'instal·lador en mode «auto». Açò endarrereix les preguntes que es farien massa d'hora per ser configurades prèviament (p. ex. idioma, país i selecció de teclat) fins que la xarxa estigui disponible, i és possible fer la configuració prèvia. També executa la instal·lació amb prioritat crítica, que evita moltes preguntes sense importància. Trobareu més detalls a Secció B.2.3, «Mode auto».

Important

Òbviament, qualsevol pregunta que haja estat processada abans de carregar la configuració prèvia no es pot incloure en aquesta (açò inclourà les preguntes que tan sols es mostren amb prioritat baixa o mitjana, com la detecció inicial del maquinari). Una manera no tan convenient d'evitar aquestes preguntes és la configuració prèvia mitjançant els paràmetres d'arrencada, com es descriu a Secció B.2.2, «Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia».

Per evitar les preguntes que normalment apareixen abans de fer la configuració prèvia, podeu arrencar l'instal·lador en mode «auto». Açò endarrereix les preguntes que es farien massa d'hora per ser configurades prèviament (p. ex. idioma, país i selecció de teclat) fins que la xarxa estigui disponible, i és possible fer la configuració prèvia. També executa la instal·lació amb prioritat crítica, que evita moltes preguntes sense importància. Trobareu més detalls a Secció B.2.3, «Mode auto».

B.1.2. Limitacions

Tot i que la majoria de preguntes emprades pel debian-installer poden configurar-se prèviament fent servir aquest mètode, hi algunes excepcions remarcables. Cal (tornar a) partir un disc sencer o emprar-ne l'espai lliure disponible; no es poden emprar particions ja existents.


Apèndix B. Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia		B.2. Utilització de la configuració prèvia